La Bisbal, Paradís de Llibertat per a Pirates de Col·leccions de la Vellesa

Ja estem acostumats, oi? Els nostres estimats governants de La Bisbal, que tant presumeixen de «bones pràctiques» i de lluitar contra la delinqüència (mentre els seus companys de partit a Madrid embolicats en escàndols de tota mena), ens regalen una nova gestió que ens deixa amb la boca oberta. Aquesta vegada, celebren amb magnificència una segona detenció relacionada amb una onada de robatoris violents contra gent gran. Sí, heu llegit bé: detencions i… a córrer, que la justícia és molt comprensiva.

Detencions que Duren el que un Caramel a la Boca

Aquesta setmana hem vist com un jove de 21 anys, amb més antecedents que anys viscuts (23 per ser exactes, segons sembla, una marca a batre), era detingut per diversos atracaments a persones d’avançada edat. Però no us emocioneu, que la història té un gir digne de les millors sèries: després de passar pel jutjat, aquest prodigi de la delinqüència va tornar a passejar pel nostre estimat municipi. Igual que el seu company de feines, detingut l’endemà de la primera actuació, qui també va gaudir de la llibertat immediata. Sembla que a La Bisbal, els robatoris amb violència a avis són una mena de concurs de popularitat, i els jutjats són els patrocinadors oficials de la «participació».

Promeses i Càmeres: la Combinació Perfecta per a la Impressionabilitat

Per sort, tenim les nostres noves càmeres de seguretat, que han costat un ull de la cara i que ara són la gran excusa per a una actuació «exitosa». Gràcies a elles, i a la «col·laboració ciutadana» (o sigui, algú que es va cansar de veure aquest espectacle), hem pogut identificar els presumptes autors. El regidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Dilmé, ens explica amb una indignació que ens resulta familiar, com la llei permet mesures cautelars, però «a algú no li dona la gana». Exacte, senyor regidor, algú sembla que està de vacances permanents en la protecció dels nostres veïns més vulnerables.

El Missatge de La Bisbal: «Robar Avis és un Hobby, No un Delicte Greu»

Dilmé, amb una ironia que voreja la desesperació, es pregunta què es pensen els qui alliberen aquests individus. «Què es pensen, que no hi tornaran? I si fa mal de veritat a algú, què passarà?» Bona pregunta, senyor regidor. La resposta sembla ser: «Doncs ja ho veurem». El missatge que arriba als carrerers és clar i nítid: atracar avis, arrencar-los les joies, fer-los caure a terra… tot això és un simple contratemps abans de tornar a gaudir de la nostra ciutat. Una veritable vergonya que envia un missatge potentíssim a aquests delinqüents: «Continueu al carrer fent la vostra, que aquí no passa res que no es solucioni amb un paperot i una bona paraula.»

L’Ajuntament: Entre la Indignació i la Inacció Judicial

L’Ajuntament, en un moviment que qualifiquen d’»estudiar altres mesures», es personarà com a acusació particular. Molt bé, però mentre s’estudien aquestes mesures, els nostres avis continuen sent el blanc fàcil. Ens prometen denunciar la situació a «tots els àmbits». Esperem que aquesta vegada vagi una mica més enllà de les paraules buides i els gestos simbòlics. Perquè de moment, la nostra ciutat, gràcies a aquesta gestió, s’està convertint en un oasi per als qui viuen de la violència i la impunitat. Així que ja sabeu, si teniu algun objecte de valor i us agrada el risc, La Bisbal us espera amb els braços oberts, i la justícia amb un somriure comprensiu.