La Bisbal, 1 Hora Sense Aigua: La Nova Era de la Deixadesa Municipal

Que la vida a La Bisbal d’Empordà està plena de sorpreses i emocions fortes és una evidència que els nostres estimats governants s’encarreguen de recordar-nos amb una freqüència admirable. Avui, la darrera genialitat del consistori, en col·laboració estratègica amb Agbar, ens ha ofert una experiència sensorial inèdita: una hora de sequera provocada per una misteriosa avaria a la Guardiola. Clar que sí, perquè quan no tenim diners per a projectes faraònics, sempre ens queda la màgia de la interrupció del subministrament d’aigua per fer-nos sentir que passen coses, encara que siguin per no tenir aigua al domicili.

Aigua per a Tothom… Quan Arribi

Aquesta «avaria» que ens ha deixat amb la set i l’esmorzar a mig fer, és la darrera joia de la corona d’una gestió municipal que cada cop fa més olor de «bones pràctiques» –un terme que sembla que s’han apropiat per a justificar qualsevol disbarat, no us sembla? Perquè mentre des de les altes esferes ens venen la moto de la innovació i el progrés, aquí, a peu de carrer, ens assabentem que la ciutadania necessita l’aigua, sí, aquell element essencial, per a les funcions bàsiques del dia a dia. I ens ho anuncien amb una tranquil·litat que fa por: «aproximadament una hora». Una hora que, segurament, s’ha calculat amb la mateixa precisió amb què es redacten els pressupostos municipals, inflats fins a límits insospitats per a actuacions que mai acaben de materialitzar-se.

Entre l’Autobombo i la Realitat de la Guardiola

És d’una ironia punyent veure com, mentre els portals de notícies oficials estaran plens de titulars glorificant la resolució ràpida d’aquesta «emergència», la realitat a la Guardiola és molt més terrenal i, francament, una mica decebedora. Promeses de millora, inversions milionàries en infraestructures… i acabem amb una hora sense aigua. És la feinada d’aquest consistori: convertir les necessitats bàsiques en esdeveniments extraordinaris. Podríem dir que ens estan acostumant a la resiliència, a sobreviure amb recursos limitats, un concepte que, curiosament, sembla que s’ha posat de moda a nivell estatal amb certs escàndols que res no tenen a veure, oi?

És clar que fa mandra haver de fer broma d’una situació que, en el fons, ens afecta a tots. Però què voleu que fem? Quan es presumeix de gestió eficient i es ven com a gran fita que el subministrament d’aigua funcioni –o que es resolgui una avaria en un temps que fa venir ganes de plorar–, només ens queda l’humor àcid per suportar aquesta constant actuació teatral. Esperem que la pròxima «gran actuació» no sigui, per exemple, que tornin a posar les bombes a la Plaça Vella, o que s’adonen que els contenidors de brossa també necessiten un manteniment. Perquè si el seu pla per a la millora de La Bisbal passa per aquí, potser hauríem de començar a pensar en instal·lar desnitrificadores particulars i agrair eternament que la gràcia els duri només una hora.