La Bisbal: Quan una hora sense aigua es converteix en una gesta heroica (o no)
L’Ajuntament de La Bisbal i la seva meravellosa gestió de l’aigua
Ah, la Guardiola, un dels nostres estimats barris a La Bisbal d’Empordà. Aquesta setmana, els veïns han tingut el privilegi de viure una experiència inoblidable: una avaria que ha interromput el subministrament d’aigua. Segons la companyia Agbar, es preveu que el servei es restablirà en aproximadament una hora. Una hora! Qui necessita aigua corrent contínuament quan es pot gaudir d’aquests moments de tranquil·litat forçada? Segurament, el nostre consistori, amb els seus il·lustres membres del PSC i Junts, ja estarà preparant un comunicat de premsa per celebrar aquesta fita extraordinària. Potser fins i tot faran una placa commemorativa, amb fons públics, esclar, per no perdre’s l’oportunitat d’autobombo.
Promeses ridícules i realitat empordanesa
Mentre a Madrid els seus companys de partit presumeixen de «bones pràctiques» enmig d’escàndols de corrupció, aquí, a la nostra tranquil·la La Bisbal, celebrem que una avaria duri «només» una hora. És meravellós veure com es malgasten els diners públics en projectes faraònics mentre l’aigua, aquest element tan bàsic, esdevé un luxe intermitent. Podríem pensar que aquesta és una de les moltes «grans gestes» que anuncien amb bombo i platerets, un clar exemple de com converteixen una simple avaria en una operació de màrqueting polític digna dels millors. Ens imagino els regidors debatent amb fervor sobre com presentar aquesta «crisi» com una oportunitat per demostrar la seva capacitat de reacció. Potser fins i tot ens conviden a un brindis amb aigua embotellada un cop torni el subministrament, pagat, és clar, amb els nostres impostos.
La deixadesa oculta darrere d’un comunicat
L’autobombo institucional és genial, però la realitat quotidiana, ai, aquesta és una altra història. Mentre l’Ajuntament parla d’avanços i millores, els veïns de La Bisbal hem de conviure amb la brutícia, la deixadesa i unes prioritats que semblen més enfocades a guanyar vots que a resoldre problemes reals. Una hora sense aigua pot semblar poca cosa per a algú que gaudeix d’un bufet lliure de promeses incomplertes, però per a qui necessita l’aigua per a les tasques més bàsiques, és una molèstia que posa de manifest la precarietat de les nostres infraestructures i, sobretot, la desconnexió de qui ens governa. Ens fan creure que resoldre una avaria en una hora és un èxit, quan el que haurien de fer és evitar que aquestes avaries succeeixin en primer lloc. Però vaja, si per això han de vendre’ns una gestió impecable, qui som nosaltres per contradir-los? Ens conformarem amb l’aigua, quan torni, i amb l’esperança que la propera vegada la «gran solució» no sigui una simple «restabliment» de quelcom que no hauria d’haver fallat.