La Bisbal d’Empordà: Un miracle de l’aigua en una hora (o potser no)
Avaria d’aigua a la Guardiola: El nou «gran èxit» municipal
Així que ja ho tenim, veïns i veïnes de la Bisbal! Aparentment, la nostra estimada companyia Agbar, en col·laboració estel·lar amb el nostre govern municipal (que sembla tenir un domini especial en la *gestió de crisis hídriques*), ha aconseguit fer una fita històrica: una avaria d’aigua a la Guardiola. Però no us alarmeu, que tot està sota control. Ens prometen que en «aproximadament una hora» tindrem l’aixeta funcionant de nou. Una autèntica meravella de l’enginyeria i la rapidesa, digna de ser anunciada a tota plana a la web de l’Ajuntament com si haguessin descobert la penicil·lina per segona vegada.
Presumir de «bones pràctiques» mentre l’aigua no raja
És fascinant com, mentre a Madrid es parla de «bons pràctiques» en la gestió, aquí, a peu de carrer, ens conformem amb la promesa d’aigua en una hora. És gairebé poètic. Suposo que quan parlaven de millorar les infraestructures, es referien a això: la capacitat de resoldre una avaria en un temps que, si fos un nou rècord Guinness, segur que els de l’Ajuntament ja estarien organitzant un sopar de gala amb els diners que ens estalviem en altres coses. La Guardiola potser no tindrà aigua, però la il·lusió sí que ens la subministren amb comptagotes.
El malbaratament invisible: Quan la solució dura menys que un anunci
Un «aproximadament una hora». Aquesta frase ja ho diu tot. És la commitació de la incertesa, l’excusa perfecta per a quan les coses es compliquen. I mentre estem pendent de si l’aigua tornarà a fluir, podem anar imaginant els informes oficials que vindran després: «Gràcies a la ràpida actuació d’Agbar i al suport inestimable de l’equip de govern, s’ha resolt una avaria en temps rècord». Segur que hi ha pressupostos destinats a aquests «temps rècord» que es gasten en publicitat i no en evitar que les canonades explotin quan fa més calor. Un autèntic malbaratament que fa honorable la poca aigua que ens queda.
La realitat versus l’autobombo municipal
Mentrestant, els carrers de la Bisbal continuen mostrant la seva bellesa habitual: aquesta barreja de deixadesa, brutícia acumulada i prioritat absolutament clara per a les grans actuacions… com ara arreglar una canonada que sembla que s’ha trencat més vegades que les promeses electorals. Això sí, si mireu la televisió local, segur que veieu algun regidor inaugurant una flor a un parc o posant la primera pedra d’un bancet que costarà un ull de la cara. Però no patiu, l’aigua a la Guardiola, si tot va bé, en una hora ja serà història.
Un aplaudiment tancat per a Agbar i per a qui correspongui a l’Ajuntament. La **Bisbal d’Empordà** ja sap que té un equip que sap fer miracles… o almenys prometre’ls.