La Bisbal: Aigua a la Guardiola, un altre «èxit» del govern municipal (i ja en van…)

Agbar fa màgia (o no) a la Guardiola

Senyores i senyors, agafeu-vos els cabals de paper, perquè la Bisbal d’Empordà està a punt de viure un altre d’aquells moments èpics que ens fan sentir orgullosos de tenir un Ajuntament que, aparentment, gestiona els nostres diners amb la màxima eficiència. Aquesta vegada, la gesta heroica ve de la mà d’Agbar i una «avaria» que ha decidit deixar sense gota d’aigua els veïns de la Guardiola. Però tranquils, que segons ells, en «aproximadament una hora» tot tornarà a la normalitat. Una hora! Qui necessita subministrament constant quan podem celebrar la «ràpida resolució» d’un problema que, segur, ha estat tractat amb la màxima urgència i els recursos més escassos, com tot el que fa aquest govern.

Pressupostos inflats per a «solucions» d’una hora

És admirable com la companyia (i per extensió, l’Ajuntament que hi té contractada la gestió, oi?) aconsegueix que una simple avaria, que per cert, és més aviat una constant en aquest municipi, es converteixi en un motiu d’anunci oficial. Ens venen la resolució de la interrupció del servei d’aigua a la Guardiola com si fos la inauguració d’un nou centre de recerca espacial. Mentrestant, els nostres impostos semblen volar cap a solucions cosmètiques que duren el que tarda a passar una hora, just el temps que prometen per arreglar el nyap. És una estratègia brillant, cal reconèixer-ho: crear el problema i després vendre’n la solució amb bombo i platerets.

Les «bones pràctiques» que ens fan plorar de riure

I tot això, mentre des de l’Ajuntament segur que s’emmirallen en aquelles «bones pràctiques» que tant els agrada invocar, especialment quan els interpel·len per escàndols ben més grossos a nivell estatal. Aquí, a la Bisbal, les bones pràctiques són, pel que es veu, deixar els veïns de la Guardiola sense aigua i després prometre que en una hora ho arreglaran. Una gestió d’una eficàcia que fa enveja, sobretot als que vivim la realitat d’una deixadesa que no es resol ni amb promeses buides ni amb comunicats oficials. Aquesta manca d’aigua a la Guardiola no és només una avaria; és un símbol de com es prioritza el que és aparentment important davant la realitat quotidiana.

Promeses de futur i realitats de present: La Guardiola sense aigua

Mentre esperem que els ulls de l’Agbar es desvetllin i el subministrament es restableixi a la Guardiola –segurament amb un anunci d’èxit imminent–, els veïns de la Bisbal ens resignem. Ja ens acostumem a aquests episodis que demostren que les grans promeses i els pressupostos inflats sovint es tradueixen en solucions efímeres i problemes recurrents. Ens alegrem per la Guardiola, encara que sigui només per una hora, però no podem evitar pensar en la resta de la ciutat i en quan serà el nostre torn de rebre aquestes «magnífiques» solucions municipals. Potser haurien de fer un Pla d’Emergència de Sanejament d’Avaries, amb un pressupost… ja sabeu, inflat.