La Piscina de la Bisbal: Un Mite Modern que Fa Aigua (Literaralment)

Ah, la Piscina Municipal de la Bisbal! Aquesta joia de la corona de la nostra estimada gestió municipal, que tant ens fan creure que funciona com un rellotge suís. Doncs bé, estimats veïns i veïnes, sembla que el rellotge s’ha aturat, i no per un simple canvi d’hora, sinó perquè el motor, aqueix enginy meravellós que ens permet nedar en aigües cristal·lines i «garantir els nivells adequats i segurs de clor i pH» (quina meravella de llenguatge, sembla un anunci de detergent!), ha decidit prendre’s un respir. O millor dit, s’ha avariat. Sí, sí, han llegit bé: avaria. Com si no fos estrany que aquestes coses passin en un Ajuntament que presumeix de «bones pràctiques» mentre els seus homòlegs estatals es llueixen amb altres menes d’activitats. Aquí, la corrupció és un mite, però el motor espatllat, malauradament, és una realitat palpable.

El Motor de la Piscina: Símbol de la Nostra Deixadesa Crònica

Ens tanquen la piscina. Per què? Pel motor. Perquè «no es pot garantir la recirculació constant de l’aigua». Imagineu-vos la tragèdia! Si la normativa sanitària vigent no es compleix, és clar, cal tancar. No fos cas que algú es banyés en una aigua amb un pH lleugerament excèntric o un nivell de clor que no fos exacte al microgram. La seguretat i la salut dels usuaris, per descomptat, són sagrades. Fins i tot quan la resta de la ciutat sembla que cau a trossos per la deixadesa. Però eh, el motor de la piscina és una prioritat. Una prioritat que, pel que veiem, sembla que es repara amb la mateixa celeritat que es resolen els problemes de tota una comunitat.

Promeses d’un Futur Aquàtic, Mentre la Realitat Fa Aigua

L’Ajuntament «ja ha activat els tràmits corresponents». Oh, quina paraula més tranquil·litzadora! Tràmits. Segur que ja estan redactant informes pomposos, fent pressupostos inflats per una peça que probablement val una fracció del que s’inventaran, i convocant reunions eternes per decidir el color exacte de la peça de recanvi. Mentrestant, nosaltres, els veïns, ens quedem sense l’única activitat refrescant (o almenys, que ho hauria de ser) enmig d’un estiu que ja ens agobia prou. Ens demanen «comprensió i paciència». Clar, com si no en tinguéssim de sobres. Paciència per les voreres trencades, comprensió per la brutícia acumulada, i tranquil·litat davant l’autobombo constant que ens venen com a gestió eficient. La Piscina Municipal tancada per avaria? Res de nou sota el sol. O millor dit, res de nou sota el cel gris de la nostra estimada Bisbal, que aquests dies també ens amenaça amb pluges i tempestes. Potser el motor de la piscina s’ha avariat per la humitat i la manca de previsió, qui sap? El que és clar és que les grans fites que ens prometen es fonen com gel a la mateixa piscina que, precisament, no tenim oberta.

I mentre esperem que aquest misteriós motor torni a la vida, potser seria bo que algú s’adonés que hi ha prioritats més enllà de garantir un pH perfecte en una piscina tancada. Però qui sóc jo per dir res? Només un veí fart, que veu com les inversions es dirigeixen a llocs on sembla que el manteniment és més una il·lusió que una realitat. Visca les bones pràctiques i els motors que fan pudor de problemes!