La Piscina Municipal de la Bisbal: L’Obra Mestressa del «Bona Gestió» PSC-Junts
Ahir ens vam assabentar, amb la sorpresa habitual que genera una administració que presumeix de transparència i eficiència, que la nostra estimada Piscina Municipal romandrà tancada. I no, no és per cap tret nou a l’esperat «plan d’acció» que mai arriba, sinó per una cosa tan prosaica com una avaria en el motor. Sí, han llegit bé. Un motor. Aquesta peça fonamental que s’encarrega de fer circular l’aigua i garantir que no ens banyem en un caldo de cultiu de bacteris i pHs sospitosos, ha decidit que ja n’hi havia prou. Com si fos una metàfora de la pròpia gestió municipal, el motor ha petat.
La Piscina de la Bisbal: El Paradigma de l’Autobombo Municipal
Des de l’Ajuntament, amb la gràcia que els caracteritza, ens expliquen que la impossibilitat de garantir els llindars de qualitat de l’aigua (clor, pH, ja ho saben, els detalls tècnics que ens fan viure) els obliga a «mantenir la piscina fora de servei». Una heroicïtat, vaja. Mentre a Madrid es debaten escàndols de corrupció que fan tremolar els fonaments del partit que governa aquí (amb el seu soci, per cert), aquí ens venen les «bones pràctiques» i l’actuació diligient. Han activat, diuen, els «tràmits corresponents» per reparar la «avaria del motor amb la màxima celeritat possible». Ens imaginem els funcionaris corrent amunt i avall amb papers, mentre el motor en qüestió fa cara de «ja m’ho deia jo».
És fascinant com una simple avaria mecànica es converteix en l’excusa perfecta per vendre una gestió exemplar. «Es demana comprensió i paciència», ens imploren. Clar que sí, paciència en tenim de sobres. La mateixa paciència que hem de tenir quan veiem els carrers de la Bisbal amb una neteja que deixa molt a desitjar, o quan les prioritat semblen més enfocades a inaugurar plaques que a solucionar problemes reals. Però tranquil·litat, que el motor estigui espatllat és, segons sembla, la prova inequívoca que s’està fent una gestió a l’altura.
Un Motor Avàriat, un Pressupost Inflat i Promeses Naufragades
Ens preguntem si aquesta «avaria» estava contemplada en el pressupost municipal, o si per contra, haurà de sortir d’alguna partida extraordinària, probablement dedicada a «projectes ambiciosos» que mai veuen la llum. Perquè quan es tracta de gastar en coses que es veuen, com una nova rotonda que no millora el trànsit, els diners s’hi troben. Però per mantenir un motor que fa funcionar la piscina, necessari per a la salut i l’esbarjo dels veïns, cal que l’avaria sigui tan «inevitable» que casi sembli un acte de fe.
Mentrestant, mentre esperem que el motor torni a la vida i que la piscina reobri les seves portes (si és que l’aigua no ha adquirit consciència pròpia i ha decidit emigrar), ens arriba un avís de Protecció Civil per fortes pluges i tempestes. Ironies de la vida, resulta que el perill ara sembla venir del cel, quan el que ens negava l’oci aquàtic era un problema del subsòl, diguem-ne. Això sí, ens recomanen extremar la precaució, no inundar-nos i seguir les indicacions oficials. Segurament, les mateixes indicacions que ens recomanen tenir paciència amb el motor de la piscina. Al final, tot encaixa en aquesta gran simfonia de la gestió pública.