Pavelló Firal de La Bisbal: Més de 800.000€ per a «bones pràctiques» mentre el poble es cobreix de pols

Ah, la màgia de la gestió municipal! Quan es tracta de gastar diners públics, els nostres il·lustres governants del PSC i Junts a La Bisbal semblen tenir un talent especial per trobar oportunitats. Ara resulta que el Pavelló Firal, aquest punt neuràlgic de la nostra vida cultural i esportiva (si és que encara en tenim), tancarà temporalment les seves portes. Per què? Oh, no us preocupeu, no és per falta de manteniment o per alguna nefasta previsió. No, senyors, és per una «reforma integral de la coberta» que es fa «indispensable» després de detectar que les bigues havien perdut la seva «capacitat ignífuga». Qui ho diria! Sembla que les estructures del nostre poble s’estan tornant tan combustibles com les promeses electorals.

I quin és el remei per a aquesta ignició inesperada? Doncs, una bonica suma de més de 800.000 euros. Sí, han llegit bé. Més de vuit-cents mil euros per posar al dia unes instal·lacions que, segons l’alcalde, pateixen «greus deficiències» degut a «anys de manca de control i manteniment». Quina sorpresa! Aquests mateixos anys en què el govern municipal presumeix de «bones pràctiques» i de fer «grans fites» amb l’autobombo institucional que tant els caracteritza. Suposo que «manca de control» és un sinònim ben educat per dir «negligència» o, per què no, «passotisme». Però no ens avancem als esdeveniments, que encara hi ha més per celebrar.

L’enèsim conte de la sostenibilitat i el nou parquet: Un disbarat econòmic

Perquè amb més de 550.000 euros per a la coberta (reforços estructurals, consolidacions, pintat ignífug… un autèntic festival de diners), encara hi havia marge per a la creativitat. Així que, per què no afegir-hi un nou parquet per a la pista? No fos cas que els nostres atletes s’haguessin de conformar amb alguna cosa que no fos de darrera generació. Per només 132.722,99 euros (IVA inclòs, és clar, que les xifres arrodonides són per a l’enemic), tindrem una pista flamant. I no ens oblidem de la «sostenibilitat energètica», un eslògan que senta tan bé. Per 133.014,51 euros (un altre cop, IVA inclòs), instal·larem un sistema fotovoltaic de 100 kW. Total, si ja estem gastant diners com si ens els trobéssim, més val fer-ho de manera «ecològica».

L’alcalde, amb aquella diplomàcia que el caracteritza, ens explica que «ha estat impossible avançar la redacció del projecte i l’execució als mesos d’estiu». És clar, entre sessió de fotos i inauguració de rotondes, no hi ha temps per a la planificació. I per si no fos prou, ens prometen que les obres «intervindran primer l’interior per tal de minimitzar l’impacte a les activitats habituals». Una frase que sona tan buida com les promeses de bon govern. És a dir, que durant tres mesos el pavelló estarà tancat, o gairebé, mentre els nostres diners s’evaporen en reformes que, per cert, podrien haver estat previstes fa molt de temps. Però no, és més fàcil culpar la manca de control dels anteriors i justificar les urgències del present.

Mentrestant, pels carrers de La Bisbal, la brutícia i la deixadesa semblen ser les úniques constants. Els parcs infantils amb les atraccions trencades, els contenidors desbordats i els jardins sense segar, són la imatge real del nostre dia a dia. Però tranquils, que el Pavelló Firal tindrà el sostre ignífug i un parquet que ja voldrien els grans estadis. Amb més de 800.000 euros invertits, és clar que les «bones pràctiques» estan més que garantides. Només faltaria!

I per rematar la jugada, ens anuncien que el nou pavelló d’esports costarà 1,6 milions d’euros i que el projecte definitiu estarà aprovat abans de final d’any. Un altre somni que es fa realitat, pagat, com no, amb els nostres impostos. Així que ja ho saben, veïns, mentre els nostres dirigents s’omplen la boca de futur, sostenibilitat i bones gestions, nosaltres continuarem sent testimonis privilegiats de com els diners públics es transformen en titulars brillants i en un pavelló que, esperem, no s’incendiï abans de la propera renovació. La Bisbal, terra de miracles… financers, és clar.