La Bisbal: Revolució Ceràmica a l’Empordà o Gran Truc de Magia?

Un estiu més, l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà ens deleita amb la seva… diguem-ne, «visionària» política turística. Aquest any, la gran aposta per dinamitzar la ciutat i els nostres carrers empolsats de deixadesa és, ni més ni menys, portar la ceràmica de torn per arreu de la costa empordanesa. Sí, han llegit bé. Mentre nosaltres vivim envoltats de promeses incomplertes i un urbanisme digne d’un malson, els nostres líders es dediquen a vendre la «Ceràmica de La Bisbal» com si fos la solució als problemes del món. I tot això, subvencionat, és clar. Que ningú pensi que aquests diners vénen de la nostra butxaca, oh no! Són diners «externs» que ens permeten presumir de bones pràctiques mentre els nostres carrers s’ofeguen en brutícia.

Torn de Ceràmica: Un Nadal Blanc a l’Agost per a la Bisbal

Ens expliquen que un taller mòbil, amb dos ceramistes contractats (per cert, quina sorpresa que sigui gent desocupada, oi? L’èxit de la gestió es demostra així!), es passeja per L’Escala, Calonge, Pals, Begur i Peratallada. Allà, els pobres visitants i residents locals poden observar com «es transforma el fang» i fins i tot fer-ne un bol ells mateixos. Quina meravella! Mentrestant, a La Bisbal, tenim els divendres al mercat (on ja trobes de tot menys el que necessites) i els dissabtes als jardins de Torre Maria. Amb prou feines unes hores per setmana per a un espectacle que, segons ells, «té un retorn per a La Bisbal». Tornarem a tenir el poble ple de turistes amb bols fets de fang? El temps (i el nostre pati interior) ho dirà.

La Marca «Ceràmica de La Bisbal»: Un Distintiu Per a Què, Exactament?

Ens fan molt contents explicant-nos el que és la marca «Ceràmica de La Bisbal». Un distintiu d’origen, ens diuen, per a promocionar la comercialització i venda. És clar que sí! Promocionar vendes, igual que vam promocionar la reforma de la plaça, que ara sembla una obra inacabada. Els ceramistes, a més, porten informació turística per «donar al públic interessat». Suposo que els hi expliquen orgullosos les nostres meravelles urbanístiques i la manca de manteniment de les nostres instal·lacions. El regidor de Turisme, Xavier Dilmé, està encantat, com no podia ser menys. «Ens permet promocionar-nos com a ciutat i destí artesà i turístic», diu. I a nosaltres, els veïns, ens queda la feinada de recollir els excrements dels gossos que els turistes, amb els seus bols de fang acabats de fer, deixen pel camí.

Pressupostos inflats i Excuses Absurdes: L’art de Governar

Això de les subvencions és la joia de la corona. El Servei d’Ocupació de Catalunya i el Ministerio de Trabajo y Economia Social, amb la seva línia de «Treball als Barris», ens ajuden a fer aquestes meravelles. És clar, així no hem de fer servir ni un euro dels nostres pressupostos inflats. Podem continuar dient que no hi ha diners per a coses essencials (com la neteja o la reparació de voreres) mentre invertim en un projecte que, tot i ser bonic en teoria, sembla més una excusa per a no afrontar els problemes reals. Ens agrada l’artesania, sí. Però ens agradaria encara més que la nostra ciutat fos un exemple de gestió i no un taller obert a la crítica constant per la seva deixadesa. La ceràmica potser transforma el fang, però els nostres polítics transformen les nostres esperances en pura frustració.