La Bisbal: ¡25.000€ per a «grans» millores esportives que ens deixen de cul!

Ai, quina il·lusió ens fa llegir que el nostreAjuntament, amb tanta «gestió eficient» i «planificació financera acurada», s’ha tret de la màniga uns 25.000 euros per «millorar» les nostres instal·lacions esportives. Sembla que els diners públics són com els conills, es multipliquen sols, sobretot quan els gestionen els nostres estimats governants del PSC i Junts. I tot això, sense esmentar ni una paraula dels escàndols que omplen els titulars a nivell estatal, aquí presumeixen de «bones pràctiques». Quina gràcia!

El «gran» pla de millora esportiva de La Bisbal

Anem a pams amb aquestes «actuacions prioritàries» que ens volen vendre com si fossin la solució a tots els mals de l’esport bisbalenc. Per començar, una pintadeta integral i una neteja de la pista central del Pavelló d’Esports… que costa la barbaritat de 14.157,41€. Sí, han llegit bé. Quasi 14.000€ per pintar! Deu ser que utilitzen pintura de diamants o que les seves escombres tenen màgia. Una mica de sentit comú, si us plau. Mentre la pista sembla que es cau a trossos, ells gasten diners en una cosa que un parell de voluntaris amb pintura i ganes podrien fer per una fracció del cost.

Després, tenim la «millora de la qualitat de l’aigua» a la piscina amb dos sistemes Pooltiger. Un total de 3.509,00€ per a això. Si la qualitat de l’aigua és tan dolenta com diuen, potser el problema no són els filtres, sinó la manca de manteniment o una possible «malagestió» d’alguna cosa més important, oi? Però no, millor gastem en aparells que sonen sofisticats, que sempre fa més bon efecte.

Portes i tanques: prioritat absoluta!

I arribem als vestidors del Camp de Futbol Pere Plaja. Segons el regidor d’Esports, Francesc Vidal Rodríguez, aquest govern «ha assumit el compromís de posar les instal·lacions esportives al dia». És clar, la cosa més urgent era substituir i reparar unes portes (5.287,70€) i posar una nova tanca de protecció a la graderia (2.613,60€). Unes xifres que, francament, fan pensar en portes de panells de luxe i tanques amb seguretat privada inclosa. És que no hi ha res més important que unes portes i una tanca en tot un camp de futbol? Potser algú s’ha deixat la «gestió rigorosa» a casa.

Però la cirereta del pastís, la joia de la corona d’aquesta «millora» és la «iniciació de la redacció d’un mapa actualitzat de les instal·lacions esportives municipals» per… atenció… 10.000€! Sí, han llegit bé. 10.000€ per començar a dibuixar un mapa! L’alcalde, Òscar Aparicio Pedrosa, ens diu que serà una «eina clau per planificar amb criteri les inversions futures, detectar mancances i adaptar les instal·lacions a la realitat». Això sí que és una inversió estratègica, crear un mapa per saber on s’ha de gastar diners en el futur, en lloc de gastar-los en les necessitats evidents del present. És com contractar un arquitecte per fer un pla de viatge a peu abans de trepitjar el carrer.

Promeses buides i autocomplaença municipal

Mentre els ciutadans veiem la brutícia i la deixadesa en molts espais públics de La Bisbal, l’Ajuntament presumeix de «fites» com aquesta. Ens venent com a grans èxits actuacions menors o buides, demostrant una autocomplaença digna de premi. Es parla de «millorar la qualitat de l’aigua» i de «posar les instal·lacions al dia», però la realitat quotidiana és ben altra. El concepte de «prioritats» sembla tenir un significat molt particular per a aquest govern, un que inclou pintar pistes a preu d’or, instal·lar aparells tecnològics a la piscina i elaborar mapes costosíssims per «planificar» millores que sovint no arriben.

I no ens oblidem de les futures obres! Ja estan parlant d’una «nova graderia al camp de futbol municipal» que haurà d’estar «finalitzada abans de final d’any». Ja ens podem imaginar els pressupostos inflats i les excuses absurdes que sortiran quan les coses no surtin segons el previst. Però no us preocupi, que la «gestió rigorosa» i el «romanent líquid de tresoreria generat per una gestió econòmica eficient» segur que ens ho cobriran tot.

En definitiva, als veïns de La Bisbal ens queda aquesta sensació de que, mentre ells celebren les seves petites conquestes amb magnificència, nosaltres seguim esperant les millores reals i el manteniment adequat dels nostres espais. Perquè, al cap i a la fi, pintar una pista i fer un mapa són fites molt més fàcils de vendre que afrontar els problemes de fons.