La Bisbal: «Grans Obres» Municipals a Dies de Festa Major: Voreres, Un Parc i Pintura que no Canvia Res

Amb la Festa Major a tocar, i com qui no vol la cosa, els nostres estimats gestors municipals han decidit que era el moment perfecte per fer una petita «remodelació» de la nostra ciutat. Sí, han llegit bé. Mentre les xarxes socials del consistori s’omplen de fotos de projectes faraònics i promeses grandiloqüents de «bones pràctiques» (no ens facin riure, els ecos del PSOE encara ressonen…), la realitat sobre el terreny és, com sempre, més terrenal… i, diguem-ho tot, una mica decebedora.

Les Voreres i la Crònica d’una Mort Anunciada (de la Brutícia)

Així, hem vist els paletes, amb el seu bon fer, fent «arranjaments» puntuals a voreres malmeses. Sí, han sentit bé, «arranjaments». A la Plaça Major, a la Plaça de la Llibertat, a Aigüeta… llocs on les nostres dents ja feia temps que trobaven un nou ritme amb cada passa. Han col·locat pilones al carrer Trinidad Aldrich, suposem que per evitar que els cotxes aparquin on volen, com si els nostres veïns tinguessin amnesia col·lectiva. Mentrestant, els nostres escombriaires i la màquina d’escombrar segueixen les seves rutes «amb normalitat». Què volen que els diguem? La normalitat, en aquest municipi, sovint vol dir que les coses segueixen igual de malament que abans. I del passeig Muriel Casals, netejat amb aigua a pressió? Esperem que la repetició abans de Festa Major no sigui tan previsible com la tornada dels coloms a fer-hi de les seves.

Jardiners i Pintors: Un Maquillatge Preventiu

Els nostres jardiners, plens d’entusiasme patriòtic (o de pressa per les vacances), han anat a fer «neteja d’herbes» i «treballs de manteniment» al cementiri, a la biblioteca i a la pista del Mas Clarà. Grans gestes, sens dubte, que marquen un abans i un després en la història del paisatgisme local. I els pintors? Ah, els pintors! Han renovat passos de vianants i senyalització horitzontal. Una feina imprescindible, cert, però que no amaga la sensació que estem posant un pegat a una ferida oberta. Carrers com el Paral·lel, urbanitzacions diverses i altres vies que, sincerament, semblen una llista d’espera de tot el que cal fer de veritat. Una programació «establerta», que sona tan buida com les promeses d’alguns.

Pressupostos Inflats i «Grans Fites» per a un Poble Cansat

És cert que l’Ajuntament presumeix de «bones pràctiques» i «projectes il·lusionants». Però quan veiem que es gasta una fortuna en arreglar quatre metres de vorera i pintar passos de zebra que ja estan a mig morir, ens preguntem: aquest és l’ús que es dóna als nostres impostos? Es ven com a gran fita la neteja d’un passeig que tornarà a embrutar-se en qüestió de dies? Mentrestant, la brutícia general, la deixadesa en alguns espais públics i les prioritats que semblen dictades més per l’any electoral que per les necessitats reals dels veïns, continuen sent la nostra realitat quotidiana. La Festa Major s’acosta, i amb ella, l’espectacle habitual d’un municipi que sembla viure en dues realitats paral·leles: la de l’autobombo institucional i la del dia a dia dels ciutadans, fartes de veure com les grans promeses es queden en petits retocs.