La Bisbal: Pavelló Firal tancat per «bones pràctiques» ignífugues (i altres miracles)

Ai, la Bisbal! Sembla que els nostres governants, mestres de la comunicació i experts en optimitzar recursos, ens tornen a regalar una de les seves perles. Aquest setembre, el nostre estimat Pavelló Firal tanca portes, no per manca de voluntat o pressupostos malversats, sinó per una cosa tant sofisticada com la pèrdua de la «capacitat ignífuga» de les bigues. Sí, han llegit bé, les bigues s’estan tornant poc ignífugues. Qui ens ho anava a dir! Després d’anys de presumir de «bones pràctiques», resulta que les bigues de ferro s’han tornat apassionades pel foc. Tot un avís per a navegants (i per a les bigues).

Més de 800.000 euros per «posar al dia» les bigues i altres meravelles

Però no s’alarmin, la solució és aquí, i com no podia ser d’altra manera, és espectacular i caríssima. Ens parlen d’una inversió «conjunta» que frega els 800.000 euros. Sí, han sentit bé. Per què renovar una coberta quan podem fer un esdeveniment de magnitud bíblica? D’aquests diners, tenim el plaer de descobrir que més de 550.000 euros van destinats a una «reforma integral de la coberta», que inclou «reforç estructural», «consolidació dels suports de les plaques acústiques» i «pintat ignífug de tota l’estructura». Un autèntic barnís ignífug per a la nostra ciutat.

I no oblidem les «millores» que acompanyen aquesta gesta: un nou parquet a la pista per uns humils 132.722,99 euros (IVA inclòs). Perquè, clar, què seria d’un pavelló amb bigues que no cremen si no tingués un terra que es desgasta més aviat que tard? A més, per què no aprofitar i posar plaques solars de 100 kW per «autoconsum col·lectiu», amb un pressupost global de 133.014,51 euros. Això sí que és pensar en el futur, en futur a llarg termini, evidentment, perquè ara ens quedem sense pavelló.

La celeritat i la «màxima celeritat» de l’Ajuntament

L’Ajuntament, en la seva infinita saviesa i amb la «màxima celeritat», ens diu que s’ha actuat amb rapidesa. Tan de pressa que la pèrdua de la capacitat ignífuga es va detectar a finals de maig, i les obres comencen al setembre. Tres mesos per a una cosa tan «urgent». I encara tenim la sort que no esperen a l’estiu del 2025, perquè, segons l’alcalde Òscar Aparicio, seria «impossible avançar la redacció del projecte i l’execució als mesos d’estiu». Una declaració que fa olor a promeses incomplertes i a planificació digna d’un estudiant de primer any.

«Després d’anys de manca de control i manteniment de les instal·lacions municipals hem hagut d’actuar d’urgència», diu l’alcalde. És a dir, que el que era una obra de manteniment rutinari ara es converteix en una emergència nacional, just quan cal fer bones campanyes electorals amb nous projectes fantasma, com el nou pavelló d’esports, que tindrà el seu projecte definitiu «abans de final d’any» i es farà «durant l’estiu 2026». Un calendari que fa aigües, com les bigues del pavelló.

Promeses d’un futur «millor» mentre el present crepita

Ens demanen comprensió i col·laboració ciutadana. Comprensió per la manca de previsió i col·laboració per pagar factures inflades. Mentrestant, altres pavellons es reformen amb pressupostos encara més grans, 1,6 milions d’euros per al Pavelló d’Esports, però aquests sí que tindran el projecte definitiu abans de final d’any. No com el nostre estimat Pavelló Firal, que ara fa la croada de la ignifugació per salvar-se d’un incendi que sembla que només existeix en els papers de l’Ajuntament.

Així que ja ho saben, veïns: el setembre ve carregat d’obres, de «bones pràctiques» ignífugues i de pressupostos que fan tremolar les bigues de la nostra fe en la gestió municipal. Quan el foc ens assetja, ells fan festes de pressupostos. La Bisbal, terra de miracles ignífugs i de projectes eterns. Quina sort tenim!